D’estar a punt de desaparèixer a convertir-se en una referència per als joves de Sant Carles de la Ràpita i a obtenir el reconeixement a escala mundial. El joc de la morra, que té el seu origen a Egipte, consisteix a encertar el nombre de dits mostrats entre dos jugadors. Es tracta d’un joc de societat molt conegut des de l’antiguitat en diversos països i que pot procedir del costum de comptar amb els dits, que a Catalunya només es practica a Sant Carles de la Ràpita.
I d’aquí ha sortit la parella guanyadora del campionat Morramundo, celebrat a Còrsega. Àngel Fibla i Edgar Gasparín s’han batut amb 50 parelles de llocs ben diferents com Còrsega, comtat de Niça, Ligúria, Vall d’Aosta, Trenta, Friuli, Sardenya, Eslovènia, Croàcia, Savoia, Piemont, Aragó, Marques, etc. En què consisteix el joc? Només requereix habilitat mental per al càlcul matemàtic i les mans. Res més. Els dos jugadors amaguen un puny darrere de l’esquena, estenen els dits a mostrar, i després cada jugador a la mateixa vegada diu el nombre de dits que creu que hi haurà estesos entre les dues mans i simultàniament mostren les mans. Guanya qui encerti el resultat.
En Rafa Balagué, president de l’Associació Morràpita, explica a Tornaveu que la morra és un joc molt antic i està documentat en nombroses notes històriques, la primera de les quals és Egipte, en concret, en una tomba d’un alt dignatari de tall de la XXV Dinastia on s’observa clarament el difunt l’acció d’estendre el braç amb un número cara a cara amb una altra persona. Posteriorment, el joc es va fer popular entre les legions romanes, que van donar a conèixer el joc en totes les terres que colonitzaven. “La nostra associació va néixer el 2007 per salvar la Morra al poble, perquè el bar on s’hi jugava va tancar i ens quedàvem sense una base d’operacions per jugar. Érem un grup de joves i vam començar a treballar muntant campionats, bàsicament locals. Aviat ens adonem que estem equivocats, que la morra no és un joc exclusiu del poble inventat pels vells mariners, sinó que és conegut fora de les nostres fronteres”, explica Balaguer. Però curiosament, a només 10 quilòmetres de la Ràpita, a Amposta, no coneixen en joc, i sí en canvi a milers de quilòmetres. A partir d’aquí, prossegueix en Rafa, “ens adonem que és un joc mediterrani que s’ha mantingut en algunes regions europees, i contactem amb altres associacions, perquè volem salvar el joc, un joc que pensàvem que era de taberna de poble i ha resultat tenir una història mil·lenària”, reconeix.
De fet, la morra és un dels jocs reconeguts per la federació d’associacions de joc tradicional de Catalunya, i a més, forma part del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre. I justament per no perdre aquest pessic d’història, l’Associació Morràpita fa feina també a les escoles. “Expliquem el joc en unes jornades escolars cada any, aprofitant que vam treure un llibre que explica la història del joc, perquè la gent de la Ràpita ha de saber d’on venen els seus orígens. I ja comença a haver-hi jovent que s’apunta als campionats, per tant, comença a donar fruits la feina per recuperar un joc mil·lenari. És un joc que necessita molt de càlcul mental ràpid, tres o quatre operacions matemàtiques a la vegada, i això també és una atracció per als joves i les escoles”, explica en Rafa Balagué.
Periodista – Equip de redacció Ens de l’Associacionisme Cultural Català